Les estacions per a la pràctica d’esports d’hivern ofereixen una gran varietat de serveis, però els més rellevants es troben a les pistes. Per orientar als esportistes, les pistes són qualificades d’acord amb el seu nivell de dificultat.
Les pistes verdes (Molt fàcils) són les més senzilles de totes, tenen molt poca pendent. Aquest tipus de pista és l’adequat per als que s’inicien als esports de neu, el inexperts. Els mitjans d’elevació són lents per permetre al principiant acostumar-se poc a poc.
Les pistes blaus (Intermèdies) són senzilles però tenen més prolongació que les verdes. Ja no es denominen pistes d’aprenentatge, ja que circulen esquiadors o snowboarders de tots els nivells. Els mitjans d’elevació són més ràpids.
Les pistes vermelles (Difícils) són les pistes complexes que requereixen un bon nivell. La pendent comença a ser important.
Les pistes negres (Molt difícils) són les p
istes on la pendent és molt inclinada y sovint tracten de pistes estretes amb moles irregularitats. Aquestes pistes només són accessibles per esquiadors o snowboarders molt experimentats.
Els itineraris són pistes no patrullades (de color taronja) que no estan condicionades. S’aconsella no realitzar-les sense companyia. En aquest tipus de pistes, els rescates no estan inclosos dins dels serveis de les estacions. Són pistes de molta dificultat tècnica, només apta, per experts coneixedors de la ruta.
Fora de pista tenen característiques similars als itineraris. L’esquiador o snowboarder baixa sense cap camí en particular. Al contrari que a les altres pistes, no existeixen senyals ni indicacions.
Bon títol i bona entrada. Has de citar les fonts d'informació. Les etiquetes han de ser generals.
ResponElimina