El reglament de l'esquiador

Segons la FIS (Federació Internacional d’Esquí), a totes les estacions nacionals i internacionals, hi ha que aplicar una sèrie de normes que tenen per objectiu reduir els accidents a les pistes. Algunes de les més importants són:

Respecte als altres: L’esquiador o snowboarder té l’obligació  de comportar-se de manera que no causi cap perill als demés.

Control de la velocitat: L’esquiador o snowboarder ha de descendir de manera controlada. Ha de adaptar la seva velocitat i el seu comportament, respecte a les condicions del terreny i a la habilitat personal.

Escollir la seva ruta: L’esquiador o snowboarder que ve per darrere ha d’escollir el seu recorregut de manera que no influeixi en els esquiadors o snowboarders que vagin davant. Sempre té preferència l’esquiador o snowboarder del davant.

Avançaments: L’esquiador o snowboarder pot realitzar un avançament per qualsevol costat, però sempre de manera controlada, deixant espai suficient per respondre a al comportament de l’esquiador o snowboarder avançat.

Aturar-se a la pista: Tot esquiador o snowboarder ha de evitar aturar-se innecessariament al mig de la pista, ja que pot provocar una situació de risc. En el cas d’una caiguda o d’una aturada, ha de apartar-se a un costat de la pista.

Pujar i baixar a peu: L’esquiador o snowboarder que pugi o baixi a peu, sempre ho farà per un costat de la pista.

Respecte a la senyalització: Tot esquiador o snowboarder ha de respectar la senyalització de cada pista.

Ajuda: En cas d’accident tot esquiador o snowboarder te l’obligació de prestar socorro.

Com pujar a les pistes

http://www.snowevolution.com/imagenes/img_cont/noticias/telecabinaPal.jpg

La pista és sempre una pendent cap avall, per això es necessari l’ús d’uns remuntadors, que ens evitin pujar-les a peu. Bàsicament, existeixen tres tipus:

El telesquí és un sistema per remuntar-se muntanya amunt. Aquest remuntador consisteix en una mena de perxa en la que l’esquiador o snowboarder enganxarà les cames mentre es llisca per la neu. En moltes estacions hi ha personal especialitzat que t’ajudarà a pujar-hi en cas de que siguis inexpert.

La Catifa rodant és un tipus de remuntador semblant a les cintes transportadores de l’aeroport. L’esquiador es fica damunt una plataforma mòbil que el remunta muntanya amunt. És freqüent a les pistes d’iniciació (pistes verdes o blaus).

El Telecadira està format per una sèrie de seients penjats a un cable, el qual es mou en sentit ascendent. Per sortit de la cadira n’hi ha prou amb donar suport als esquís i deixar-se empènyer per la mateixa cadira. Els snowboarders deuran fer el mateix, però amb una fixació solta, donant suport al peu de darrere en la mateixa tabla.

El Telecabina té el mateix sistema que un telecadira. La diferència és, que en comptes d’estar format per una sèrie de cadires, hi ha una única cabina tancada. Per pujar, tant els esquiadors com els snowboarders s’han de treure totes les fixacions. 

Esquiar durant tot l'any

http://blog.hotelarosa.es/wp-content/uploads/2011/04/madrid-xanad%C3%BA.jpg

Al nostre país disposem d’una gran varietat d’instal·lacions pensades i dissenyades per a l’ús recreatiu. Des de pistes de neu artificial, fins a pavellons de gel. Això ens permet gaudir d’aquestes activitats que, aparentment, només a l’època d’hivern, durant tot l’any.

A Madrid, per exemple, tenim el Centre Comercial Madrid Xanadú. A simple vista pareix un centre comercial normal i corrent, però a l’interior hi ha una de les poques pistes d’esquí artificial d’Espanya.

El Centre Comercial Neutopia, situat a Malilla, un barri de València. Va ser la primera ciutat espanyola en posseir una d’aquestes magnífiques pistes artificials.

Deixant de banda, les instal·lacions de neu artificial, volia parlar del palaus de neu. Així es com s’anomena als pavellons on disposen d’una pista de gel. Com el Palau de Gel de Madrid o el Pavelló del Gel de Jaca.

Aquests recintes estan dissenyats per poder passar el teu temps lliure gaudint d’un gran nombre d’establiments; com botigues de tot tipus, restaurants... però sobretot, ens donen la possibilitat de realitzar esports d’hivern en ple agost.

Quin nivell tens a l'hora d'esquiar?

http://www.gochile.cl/br/images/stories/Fotos_web/Actividades/Ski/Centros_Ski/Antuco/mapa-centro-de-ski-antuco.jpg

Les estacions per a la pràctica d’esports d’hivern ofereixen una gran varietat de serveis, però els més rellevants es troben a les pistes. Per orientar als esportistes, les pistes són qualificades d’acord amb el seu nivell de dificultat.

Les pistes verdes (Molt fàcils) són les més senzilles de totes, tenen molt poca pendent. Aquest tipus de pista és l’adequat per als que s’inicien als esports de neu, el inexperts. Els mitjans d’elevació són lents per permetre al principiant acostumar-se poc a poc.

Les pistes blaus (Intermèdies) són senzilles però tenen més prolongació que les verdes. Ja no es denominen pistes d’aprenentatge, ja que circulen esquiadors o snowboarders de tots els nivells. Els mitjans d’elevació són més ràpids.

Les pistes vermelles (Difícils) són les pistes complexes que requereixen un bon nivell. La pendent comença a ser important.

Les pistes negres (Molt difícils) són les p

istes on la pendent és molt inclinada y sovint tracten de pistes estretes amb moles irregularitats. Aquestes pistes només són accessibles per esquiadors o snowboarders molt experimentats.

Els itineraris són pistes no patrullades (de color taronja) que no estan condicionades. S’aconsella no realitzar-les sense companyia. En aquest tipus de pistes, els rescates no estan inclosos dins dels serveis de les estacions. Són pistes de molta dificultat tècnica, només apta, per experts coneixedors de la ruta.

Fora de pista tenen característiques similars als itineraris. L’esquiador o snowboarder baixa sense cap camí en particular. Al contrari que a les altres pistes, no existeixen senyals ni indicacions.