Presentació iglus

Els iglus

View more PowerPoint from Natalia Garcia Justo

Gràfic de l'edat del gel

Foto estreta de Cinefilum

Foto enllaçada de Cinefilumtaquilla

L' edat del gel és una pel·lícula americana d'animació de l'any 2002 va se creada per Blue Sky Studios i va ser dirigida per Chis Wedge i Carlos Saldanha .Va ser estrenada el 15 de març de 2002. La primera va recaudar uns 630 millons , la segona 460 millons i la tercera 270 millons.

Jo penso que no entenc com a cada vegada hi ha menys gent que va veure aquesta pel·lícula. Per a mi és una història que reflecteix la història però de manera divertida i és molt educativa. En el tema del gel es veu com el gel afecta els animals i com canvia la seva vida. També reflecteix el que fa el gel als éssers humans.

Importància del gel

La importància del gel a l’Àrtic és molta, ja que si el gel continua desfent-se podria causar un gran problema.
El primer problema de la desaparició del gel seria que els óssos polars desapareixerien, és a dir, s’extingirien, perquè no hi hauria superfície i s’ofegarien.
El segon problema a causa de la desaparició del gel seria que l’escalfament global del nostre planeta, el CO2, augmentaria estrepitosament.
Però també hi ha hagut períodes anteriors al nostre en què a l'Àrtic hi havia molt menys gel, com fa 6.500 anys, i els óssos no van desaparèixer.
També el gel és molt important perquè des de fa molt temps s'ha utilitzat per a conservar els aliments i begudes. La gent es beneficiava d'ell ja que era extret de pous naturals i es portaven a grans ciutats i es guardaven al sótan, com a Txecoslovaquia.
El comerç del gel va començar l'any 1805 als Estats Units, es transportava, fins i tot, a les Indies Orientals.

Imatge estreta de: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjznnCy5tqBAuGS0gj7eSrfsq3zQSmhprt7BoAbpnPpdXDyu98DqiOEDvzfnKpt7ll_sskKmYB_YUKjc9c5jFmTHlFgCKlb7B9xB9IslbjfgANMEwjppiI7g2MJyB4mdLOKvOJodKuQL6c/s1600/glaciar1.jpg

Vida en el gel, fauna i flora

A la zona polar, no hi ha espècies introduïdes ja que moririen a causa de les condicions climàtiques.
Moltes espècies de la zona polar, són majoritàriament mamífers, amb el pelatge blanc.
A l'actualitat, moltes espècies de les zones polars, es veuen molt amenaçades, sigui pel desglaçament o pels caçadors furtius de la zona.
A la zona polar, els animals que hi resideixen són l’ós polar, balenes, pingüins, foques...
L'Antàrtida, per a nosaltres, és un lloc abandonat, sense cap animal, però això no és veritat. Allà podem trobar-hi moltes espècies.
Podem trobar pingüins, foques, coloms antàrtics, llops marins i elefants marins. També durant l'estiu, es poden unir les balenes.
Hi ha gent, que a causa del fred, creu que no hi han peixos a l'Antàrtida. Això no és veritat, els peixos (com també altres organismes i plantes) proudueixen una proteïna anticongelant que els ajuda a sobreviure a les aigües congelades.
Hem pogut veure, que alguns organismes poden sobreviure amb els seus fluids interns a -2ºC (insectes, peixos, plantes).

Imatge extreta de: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtG0DxjOxbQ7Z407vp6-zt1ivACVt0c4Gas5Xhkff2NVDs-JfSN61UHBieYYMPB59QHd-CGuXUfyrFlTeDcNmPoxJoHyXmk2yI962ByjR7XFjhd4es0pSULteCZWErYh5Z8Z75DtMpaXE/s1600/polar-bear-sleeping.jpg

LA CRIDA DEL BOSC

La crida del bosc és una novel•la de Jack London que ens explica la història d’un gos, Buck, que ha de canviar d’hàbits per anar a viure a Alaska i Canada perquè un home l’havia venut a un senyor que s’encarregava de portar els gossos cap a una explotació d’or. El Buck mai havia estat en captivitat, així que se’n va adonar que havia de canviar de manera de viure perquè l’havien ficat en un altre àmbit. Buck va canviar la seva forma de vida i se li van despertar els instints animals que tenia dins. En la seva estada allí, Buck crea vincles d’amistat amb un home que l’ajuda molt i també amb els llops que són els seus companys.

Aquesta novel•la tracta temes com l’explotació animal, vincles “animals-homes”, la vida dels gossos que viuen en els entorns gelats, i altres temes.

La conclusió que he tret d’aquesta novel•la és que en ocasions els animals sempre acaben treien els seus instints primaris encara que no hi estiguin acostumats. Sempre s’acaben adaptant a les condicions per a les quals estan preparats ja que tenen certes característiques com més greix a la pell per a poder sobrepassar millor el fred.

El gel juga una un paper important en aquesta obra perquè es el que determina el canvi del Buck de viure en una ciutat a viure enmig de gel i neu.

Informació i fotografía extretes de http://es.wikipedia.org

"Hans de beer": Little Polar Bear (Petit Ós Polar)

Igual que pot haver obres literàries per a adults que tractin el tema del gel, els seus personatges i els seus escenaris, també n’hi ha per a nens petits; es el cas de Little Polar Bear.

L’historia que narra Hans de beer: Little Polar bear, petit ós polar en Català, és la d’un ós polar que viu al pol Nord i que quan se’n va a dormir al costat dels seu pare després d’haver passat un dia de caça junts, no se n’adona que durant la nit, el glaç s’esquerda i ell i el seu pare queden separats. Quan l’ós desperta es troba sol enmig d’un munt de capes de gel i neu. Aquest llibre infantil narra les aventures que ha de passar l`ós fins a arribar al costat del seu pare.

Els personatges d’aquesta història són el petit ós com a protagonista, i de manera secundaria el seu pare. Respecte als escenaris, els que hi apareixen són paisatges del pol Nord que es caracteritzen per les grans quantitats de gel que hi ha i les baixes temperatures.

Informació i fotografía extretes de http://booksandlooks.blogspot.com

Tipus d'aïllaments i materials, Marko Matulic

Aquest arquitecte va dissenyar un projecte dirigit a la construcció d’un mòdul d’habitació a les zones extremes com per exemple a l’Antàrtica, que aïllés una mica el fred de l’exterior a l’interior. Seria un mòdul prefabricat, fàcil de transportar i muntar i molt eficient davant de la situació ambiental, energètica i estructural de l’Antàrtica.

Amb l’ajuda de el Govern Regional de Magallanes, la cooperació de Aislapol, Maderas Arauco y Bosch, va construir aquest mòdul de 16 m² fet de aislapol, terciat, tela PVC i estructura metàl·lica per a quatre persones i un altre habitació amb lavabo i un petit replà.

Primer van fer un sistema de “postensado”, sobre la base de blocs de poliestirè i cables d’acer. L’estructura es basa en 6 arcs, construïts a partir de 84 blocs d’aislapol, forman una closca estructural que s’ancora a l’estructura del pis per una plataforma de sis potas. Les parets estaven fetes per tres capes (terciat-aislapol-terciat) i la porta es de PVC. Finalment a tot, ho cobreix una tela de PVC taronja d’alta resistència e impermeabilitza tot el conjunt.

Imatge del projecte extreta de Plataforma arquitectura

Els pous de gel (neveres)

Imatge esquematitzada d'un pou de gel extreta de Xtec

Condicions i descripció

Aquests tipus de construccions son poc visibles, al nostre país les trobem a les zones més fredes per tant a les zones altes, de muntanya. També es trobaven molt a prop dels pobles amb més població, que es on es venia el gel. A Montseny per exemple hi conserven molts pous de gel. Un altra característica dels llocs on es construïen aquests emmagatzematges era que havia d’haver aigua embassada a prop.

Respecte als materials, les seves parets estan fetes de pedra, de grans dimensions (profunditat de 9 a 11 metres i diàmetre entre 6 i 9) però que no les podem visualitzar des de fora perquè la part més extensa està sota a terra, aquesta es una manera de conservar la frescor del gel i la neu. Tenen forma cilíndrica i solen tenir una cúpula semiesfèrica cobrint-lo, amb uns petits forats per on entraven i sortien els blocs de gel i a vegades els treballadors.

Emmagatzematge

Quan ja s’havia format la capa de gel d’uns 20 cm (que, si ho recordeu, a l’apartat d’utilitats del gel, pàgina 6, explico com feien per aconseguir que el gel tingués 20 cm de gruix més aviat), la trencaven formant els blocs (uns 80kg de pes) de gel que transportaven als pous de glaç. Allà ficaven palla entre cada bloc per evitar que s’enganxessin entre ells, un cop el pou estigues ple es tancaven les petites obertures i gràcies a la frescor de l’interior es mantenien durant tot l’estiu i la resta d’hivern. Es una activitat que necessitava molta mà d’obra i als pagesos els hi venia molt bé, ja que a l’hivern les terres no estaven massa bé per cultivar-les.

Utilitats del gel

S’utilitza per a conservar i refrescar el menjar des de fa més de 3.000 anys des de l’arribada dels grecs i els romans. Però no tothom s’ho podia permetre, només una petita part de la població, els reis i els nobles, perquè era un luxe. Apart dels serveis refrescants també tenia aplicacions medicinals (baixar la febre, tallar hemorràgies...).

A Catalunya van començar a consumir el gel cap a finals dels segle XVI, gràcies a un canvi climàtic més fred, aquesta etapa s’anomena la petita edat de gel. Els pagesos van fixar-se en aquest comerç perquè així ja tenien feina d’hivern però quan el temps es va anar escalfant ja havien aparegut les màquines per construir gel artificial, això va significar la fi dels pous de gel.

Recollien el gel als rius i als estanys, però no a qualsevol, calia que l’aigua fos neta i hi hagués baixes temperatures. Calia que el gel tingues 20 cm de profunditat i per això trencaven les capes de gel i feien que l’aigua li pugés al damunt per a que es congelés més aviat.

Diferents utilitats

Imatge d'una dona amb gel a la galta extreta de Con esencia de mujer

Apart de refrescar i conservar els aliments, el gel també serveix medicinalment; davant l’aparició d’hematomes redueix l’acumulació de sang sota la pell, també serveix per les cremades superficials eviten la inflamació i ampolles.

El gel utilitzat a l’estètica es per reduir les arrugues de la pell i el gel als músculs ajuda a tonificar-los i endurir-los.

Explotacions econòmiques que se'n fan

Imatge de dos homes de Adrian Aguero extreta de Mar de Plata

Abans, una de les maneres de conservar els aliments en els mesos de calor era mantenir-los en fresc amb gel i neu, per tant, recollir, conservar i vendre’ls eren activitats importants. A les zones fredes es construïen pous coberts amb parets gruixudes. Calia recollir la neu abans que es fongués, portar-la al pou i dipositar-la en sostres separats per capes de palla, aquesta neu es gelava i es conservava durant tot l’hivern. Quan arribava la calor es començava a vendre.

A Cambrils hi neva molt poc i els cops que passa, el gel que es fa a les nits no és suficient pel consum i a més a més les temperatures tan suaus haurien impedit la seva conservació, per això la població havia de recórrer a la neu i el gel de les zones més fredes. Les zones més properes de muntanyes elevades al nostre poble son Prades, Alforja i Colldejou, que van fer pous per satisfer les necessitats dels del voltant. Transportaven el material per la nit a l’estiu fins als municipis que ho consumirien, així que feien un contracte de subministrament de la neu per tota la temporada càlida.

Habitants d'aquests territoris

Els esquimals viuen a l’Àrtic, que és una de les regions més fredes del planeta, i ens preguntarem... Per què? Hi ha una teoria que afirma que es van quedar allà perquè van ser tractats com objectes pels indis americans fa més de deu mil anys, quan van arribar a Alaska. Per tant, avui en dia no formen part de cap nació, pertanyen als nòmades. Son com una gran família molt pacífics amb un patriarca, el que més diners té, més dones es pot permetre. Respecte a les seves creences, creuen que els nens son reencarnacions dels seus avantpassats i son força creients en els éssers superiors . La seva llengua es l’esquimal, una llengua que només utilitza verbs i substantius.

Físicament es caracteritzen per una baixa estatura, 1’60 aproximadament, amb una bona musculatura, cabells negres i pell morena groguenca. La costum es que els homes són els que surten a caçar carn i peix acompanyats pels seus gossos que, alhora de ajudar-los a atrapar la seva pressa també empenyien els seus trineus que, naturalment era el seu transport bàsic. Les dones estan a casa cuinant i cosint. El material més utilitzat per la confecció dels vestits es el cuir de “caribú”, un material més càlid i flexible que la pell de foca, utilitzaven els tendons com a fils.

S’havien de construir els seus aïllaments del fred temporals (són nòmades), però això ja ho aprofundiré a l’apartat d’arquitectura amb gel, neu i glaceres.

Imatge d'una família esquimal extreta de Portal Planeta Sedna

Repartiment per continents

Més del 85% del gel de la Terra correspon al de l’Antàrtida, un gel de 2,4 a 5 km de gruix per tan si es fongués el nivell del mar creixeria. El radi de quilòmetres de gel de l’Antàrtida varia segons l’estació de l’any, a l’estiu té uns 3 milions de km2 i a l’hivern uns 18 km2.
Respecte a la temperatura al Pol Sud no ha variat molt, tot i que segons els models climàtics hauria haver-se produït un escalfament major que que a la resta de la Terra.

Imatge de la temperatura mitjana del Pol Sud extreta de Homepage

Però a l’Antàrtida s’ha produït un escalfament, la major part de les glaceres de la península han mostrat un retrocés però no està comprovat que la causa sigui aquest escalfament.

Algunes prediccions pel futur diuen que encara que es produeixi un escalfament a l’Antàrtida, el desgel seria mínim perquè aquesta península està sotmesa a més sota que el punt de congelació llavors dos o tres graus més no provocaria gairebé cap canvi.

Línea del temps dels pintors

El aquí podem veure es una línia del temps referent a alguns dels pintors que has treballat el gel, la neu, i fenomens relacionats al llarg de l'historia de l'art.
Els pintors que surten en aquesta línia són: Friedrich, Gustave Caillebotte, Camile Pissarro, Monet i Hendrick Avercamp; amb les corresponents obres pictòriques: El caminant del mar dels núvols, Teulats baix la neu, Castaños en Louvenciennes, Paisatges nevats i els plaers de l'hivern a Yselmuiden.
Les conclusions a les que he arribat són que a l'època de l'estil artístic de l'impressionisme, que va ser un moviment que va nàixer l'any 1874 i que es caracteritzava pel pet de que els artistes pintaven les llums, les ombres, reflexos o paisatges però sense identificar figures sòlides.

Parts del planeta on hi ha gel

Imatge de l'Antàrtida extreta de Wikipedia

Per començar, en aquest article vull redactar les
idees principals d’aquest apartat, és a dir, situar les regions polars a la Terra, explicar una mica com hi actua el Sol en aquests llocs i del gel que es forma.
Les regions polars estan situades a les vores dels Pols Nord i Sud geogràfics de la Terra. La zona del voltant del Pol Nord s’anomena Àrtic i està formada per; l’Oceà Àrtic, àrees del nord d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Per l’altra banda, el voltant del Pol Sud es conegut com Antàrtic i està compost pel continent Àrtic i una part del oceà Sud. Es cert que el Pol Nord geogràfic i el magnètic no estan situats al mateix punt, estan separats per centenars de quilòmetres, per tant no podem navegar amb brúixola per aquesta zona.
Al estar lluny de l’equador, a l’hivern hi ha menys ores de llum Solar que a l’estiu, això té a veure amb l’inclinació de l’eix de la Terra (gràcies a aquesta inclinació tenim les quatre estacions de l’any). Així que al cercle Àrtic, el Sol no es fica mai a l’estiu però no surt a l’hivern, en canvi al cercle Antàrtic no es fica mai a l’hivern però no surt a l’estiu. Podem dir que tot un any a qualsevol dels dos Pols es com un dia mol llarg. Als llargs dies nocturns podem observar al cel l’aurora, son els protons del Sol quan viatgen pel camp magnètic.
La criosfera inclou les parts de la nostra Terra a les quals l’aigua està en estat sòlid, neu, gel marí, glaceres, icebergs... Algunes com aquests últims romanen així milers d’anys com es el cas de l’Antàrtida. Si aquest no es el cal i comença a fondre’s passa a formar part de la hidrosfera.
En conclusió, les regions polars son els Pols Nord i Sud, als quals la meitat de l’any tenen Sol i l’altre Lluna. Aquestes regions tenen l’aigua congelada perquè esta sotmesa a molt baixes temperatures per tant forma part de la criosfera.