Presentació iglus

Els iglus

View more PowerPoint from Natalia Garcia Justo

Esquiar durant tot l'any

http://blog.hotelarosa.es/wp-content/uploads/2011/04/madrid-xanad%C3%BA.jpg

Al nostre país disposem d’una gran varietat d’instal·lacions pensades i dissenyades per a l’ús recreatiu. Des de pistes de neu artificial, fins a pavellons de gel. Això ens permet gaudir d’aquestes activitats que, aparentment, només a l’època d’hivern, durant tot l’any.

A Madrid, per exemple, tenim el Centre Comercial Madrid Xanadú. A simple vista pareix un centre comercial normal i corrent, però a l’interior hi ha una de les poques pistes d’esquí artificial d’Espanya.

El Centre Comercial Neutopia, situat a Malilla, un barri de València. Va ser la primera ciutat espanyola en posseir una d’aquestes magnífiques pistes artificials.

Deixant de banda, les instal·lacions de neu artificial, volia parlar del palaus de neu. Així es com s’anomena als pavellons on disposen d’una pista de gel. Com el Palau de Gel de Madrid o el Pavelló del Gel de Jaca.

Aquests recintes estan dissenyats per poder passar el teu temps lliure gaudint d’un gran nombre d’establiments; com botigues de tot tipus, restaurants... però sobretot, ens donen la possibilitat de realitzar esports d’hivern en ple agost.

Tipus d'aïllaments i materials, Marko Matulic

Aquest arquitecte va dissenyar un projecte dirigit a la construcció d’un mòdul d’habitació a les zones extremes com per exemple a l’Antàrtica, que aïllés una mica el fred de l’exterior a l’interior. Seria un mòdul prefabricat, fàcil de transportar i muntar i molt eficient davant de la situació ambiental, energètica i estructural de l’Antàrtica.

Amb l’ajuda de el Govern Regional de Magallanes, la cooperació de Aislapol, Maderas Arauco y Bosch, va construir aquest mòdul de 16 m² fet de aislapol, terciat, tela PVC i estructura metàl·lica per a quatre persones i un altre habitació amb lavabo i un petit replà.

Primer van fer un sistema de “postensado”, sobre la base de blocs de poliestirè i cables d’acer. L’estructura es basa en 6 arcs, construïts a partir de 84 blocs d’aislapol, forman una closca estructural que s’ancora a l’estructura del pis per una plataforma de sis potas. Les parets estaven fetes per tres capes (terciat-aislapol-terciat) i la porta es de PVC. Finalment a tot, ho cobreix una tela de PVC taronja d’alta resistència e impermeabilitza tot el conjunt.

Imatge del projecte extreta de Plataforma arquitectura

Els pous de gel (neveres)

Imatge esquematitzada d'un pou de gel extreta de Xtec

Condicions i descripció

Aquests tipus de construccions son poc visibles, al nostre país les trobem a les zones més fredes per tant a les zones altes, de muntanya. També es trobaven molt a prop dels pobles amb més població, que es on es venia el gel. A Montseny per exemple hi conserven molts pous de gel. Un altra característica dels llocs on es construïen aquests emmagatzematges era que havia d’haver aigua embassada a prop.

Respecte als materials, les seves parets estan fetes de pedra, de grans dimensions (profunditat de 9 a 11 metres i diàmetre entre 6 i 9) però que no les podem visualitzar des de fora perquè la part més extensa està sota a terra, aquesta es una manera de conservar la frescor del gel i la neu. Tenen forma cilíndrica i solen tenir una cúpula semiesfèrica cobrint-lo, amb uns petits forats per on entraven i sortien els blocs de gel i a vegades els treballadors.

Emmagatzematge

Quan ja s’havia format la capa de gel d’uns 20 cm (que, si ho recordeu, a l’apartat d’utilitats del gel, pàgina 6, explico com feien per aconseguir que el gel tingués 20 cm de gruix més aviat), la trencaven formant els blocs (uns 80kg de pes) de gel que transportaven als pous de glaç. Allà ficaven palla entre cada bloc per evitar que s’enganxessin entre ells, un cop el pou estigues ple es tancaven les petites obertures i gràcies a la frescor de l’interior es mantenien durant tot l’estiu i la resta d’hivern. Es una activitat que necessitava molta mà d’obra i als pagesos els hi venia molt bé, ja que a l’hivern les terres no estaven massa bé per cultivar-les.