Utilitats del gel

S’utilitza per a conservar i refrescar el menjar des de fa més de 3.000 anys des de l’arribada dels grecs i els romans. Però no tothom s’ho podia permetre, només una petita part de la població, els reis i els nobles, perquè era un luxe. Apart dels serveis refrescants també tenia aplicacions medicinals (baixar la febre, tallar hemorràgies...).

A Catalunya van començar a consumir el gel cap a finals dels segle XVI, gràcies a un canvi climàtic més fred, aquesta etapa s’anomena la petita edat de gel. Els pagesos van fixar-se en aquest comerç perquè així ja tenien feina d’hivern però quan el temps es va anar escalfant ja havien aparegut les màquines per construir gel artificial, això va significar la fi dels pous de gel.

Recollien el gel als rius i als estanys, però no a qualsevol, calia que l’aigua fos neta i hi hagués baixes temperatures. Calia que el gel tingues 20 cm de profunditat i per això trencaven les capes de gel i feien que l’aigua li pugés al damunt per a que es congelés més aviat.

Diferents utilitats

Imatge d'una dona amb gel a la galta extreta de Con esencia de mujer

Apart de refrescar i conservar els aliments, el gel també serveix medicinalment; davant l’aparició d’hematomes redueix l’acumulació de sang sota la pell, també serveix per les cremades superficials eviten la inflamació i ampolles.

El gel utilitzat a l’estètica es per reduir les arrugues de la pell i el gel als músculs ajuda a tonificar-los i endurir-los.

Explotacions econòmiques que se'n fan

Imatge de dos homes de Adrian Aguero extreta de Mar de Plata

Abans, una de les maneres de conservar els aliments en els mesos de calor era mantenir-los en fresc amb gel i neu, per tant, recollir, conservar i vendre’ls eren activitats importants. A les zones fredes es construïen pous coberts amb parets gruixudes. Calia recollir la neu abans que es fongués, portar-la al pou i dipositar-la en sostres separats per capes de palla, aquesta neu es gelava i es conservava durant tot l’hivern. Quan arribava la calor es començava a vendre.

A Cambrils hi neva molt poc i els cops que passa, el gel que es fa a les nits no és suficient pel consum i a més a més les temperatures tan suaus haurien impedit la seva conservació, per això la població havia de recórrer a la neu i el gel de les zones més fredes. Les zones més properes de muntanyes elevades al nostre poble son Prades, Alforja i Colldejou, que van fer pous per satisfer les necessitats dels del voltant. Transportaven el material per la nit a l’estiu fins als municipis que ho consumirien, així que feien un contracte de subministrament de la neu per tota la temporada càlida.

Habitants d'aquests territoris

Els esquimals viuen a l’Àrtic, que és una de les regions més fredes del planeta, i ens preguntarem... Per què? Hi ha una teoria que afirma que es van quedar allà perquè van ser tractats com objectes pels indis americans fa més de deu mil anys, quan van arribar a Alaska. Per tant, avui en dia no formen part de cap nació, pertanyen als nòmades. Son com una gran família molt pacífics amb un patriarca, el que més diners té, més dones es pot permetre. Respecte a les seves creences, creuen que els nens son reencarnacions dels seus avantpassats i son força creients en els éssers superiors . La seva llengua es l’esquimal, una llengua que només utilitza verbs i substantius.

Físicament es caracteritzen per una baixa estatura, 1’60 aproximadament, amb una bona musculatura, cabells negres i pell morena groguenca. La costum es que els homes són els que surten a caçar carn i peix acompanyats pels seus gossos que, alhora de ajudar-los a atrapar la seva pressa també empenyien els seus trineus que, naturalment era el seu transport bàsic. Les dones estan a casa cuinant i cosint. El material més utilitzat per la confecció dels vestits es el cuir de “caribú”, un material més càlid i flexible que la pell de foca, utilitzaven els tendons com a fils.

S’havien de construir els seus aïllaments del fred temporals (són nòmades), però això ja ho aprofundiré a l’apartat d’arquitectura amb gel, neu i glaceres.

Imatge d'una família esquimal extreta de Portal Planeta Sedna

Repartiment per continents

Més del 85% del gel de la Terra correspon al de l’Antàrtida, un gel de 2,4 a 5 km de gruix per tan si es fongués el nivell del mar creixeria. El radi de quilòmetres de gel de l’Antàrtida varia segons l’estació de l’any, a l’estiu té uns 3 milions de km2 i a l’hivern uns 18 km2.
Respecte a la temperatura al Pol Sud no ha variat molt, tot i que segons els models climàtics hauria haver-se produït un escalfament major que que a la resta de la Terra.

Imatge de la temperatura mitjana del Pol Sud extreta de Homepage

Però a l’Antàrtida s’ha produït un escalfament, la major part de les glaceres de la península han mostrat un retrocés però no està comprovat que la causa sigui aquest escalfament.

Algunes prediccions pel futur diuen que encara que es produeixi un escalfament a l’Antàrtida, el desgel seria mínim perquè aquesta península està sotmesa a més sota que el punt de congelació llavors dos o tres graus més no provocaria gairebé cap canvi.

Parts del planeta on hi ha gel

Imatge de l'Antàrtida extreta de Wikipedia

Per començar, en aquest article vull redactar les
idees principals d’aquest apartat, és a dir, situar les regions polars a la Terra, explicar una mica com hi actua el Sol en aquests llocs i del gel que es forma.
Les regions polars estan situades a les vores dels Pols Nord i Sud geogràfics de la Terra. La zona del voltant del Pol Nord s’anomena Àrtic i està formada per; l’Oceà Àrtic, àrees del nord d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Per l’altra banda, el voltant del Pol Sud es conegut com Antàrtic i està compost pel continent Àrtic i una part del oceà Sud. Es cert que el Pol Nord geogràfic i el magnètic no estan situats al mateix punt, estan separats per centenars de quilòmetres, per tant no podem navegar amb brúixola per aquesta zona.
Al estar lluny de l’equador, a l’hivern hi ha menys ores de llum Solar que a l’estiu, això té a veure amb l’inclinació de l’eix de la Terra (gràcies a aquesta inclinació tenim les quatre estacions de l’any). Així que al cercle Àrtic, el Sol no es fica mai a l’estiu però no surt a l’hivern, en canvi al cercle Antàrtic no es fica mai a l’hivern però no surt a l’estiu. Podem dir que tot un any a qualsevol dels dos Pols es com un dia mol llarg. Als llargs dies nocturns podem observar al cel l’aurora, son els protons del Sol quan viatgen pel camp magnètic.
La criosfera inclou les parts de la nostra Terra a les quals l’aigua està en estat sòlid, neu, gel marí, glaceres, icebergs... Algunes com aquests últims romanen així milers d’anys com es el cas de l’Antàrtida. Si aquest no es el cal i comença a fondre’s passa a formar part de la hidrosfera.
En conclusió, les regions polars son els Pols Nord i Sud, als quals la meitat de l’any tenen Sol i l’altre Lluna. Aquestes regions tenen l’aigua congelada perquè esta sotmesa a molt baixes temperatures per tant forma part de la criosfera.