Usos del gel

La utilització de la neu i el glaç natural com a elements de refresc i conservació d'aliments és coneguda i documentada, a les civilitzacions del Proper Orient, des del segon mil•lenni a.C. A l’Europa Occidental es coneixen les tècniques de tractament i recollida de la neu i el glaç des del temps dels grecs i dels romans.
Al llarg de l'Edat Mitjana l'ús de la neu i el glaç era limitat gairebé exclusivament a reis i nobles, i era considerat un producte de luxe -per conservar aliments, beure fresc, orxates, gelats, etc.-. La popularització del consum del glaç a Catalunya es produeix a partir de la 2ª meitat del segle XVI i la seva utilització es mantindrà fins a la introducció progressiva del gel artificial, ja a les acaballes del segle XIX. Possiblement va ajudar-hi uns anys de més fred, alguns autors parlen d'una "petita era glacial" entre el 1.580 i fins a la meitat del segle XIX.
En generalitzar-se l'ús de gel va fer que cap a zones de l'interior es poguessin consumir diverses varietats de peix -anteriorment només es consumia peix salat- diversificant la dieta de la població tot garantint la higiene en el consum. Però el gel també tenia aplicacions en la medicina moderna per alleugerir febrades, tallar hemorràgies i com a antiinflamatori i analgèsic. Ajuda també a hidratar cremades lleugeres de la pell. Últimament, el gel també s'usa a l'estètica per reduir arrugues, endurir cames i glutis i també es comença a aplicar a la cirurgia estètica.

Imatge extreta de: http://www.cuidadoysalud.com/wp-content/uploads/2009/12/hielomedicinal02.jpg

Cultures que viuen al gel

Parlarem dels Inuit, una cultura procedent de la tundra àrtica. Aquesta cultura va crear eines i mètodes per sobreviure.
Les seves construccions, bàsicament estan fetes de neu i de gel. Viuen en blogs de gel rodons, anomenats “igloos”. Durant l'estiu, quan la neu es desfà, els Inuit viuen en una mena de tendes de campanya feta de pells d'animals.
Per viatjar d'un lloc a un altre, els Inuit utilitzaven els trineus tirats per potents gossos. Si havien de travessar un riu, usaven petites embarcacions per a la cacera anomenades “kayak”.
La seva manera d'alimentar-se és quasi sempre de carn, ja que escassament creixien plantes. La seva dieta era de carn i de peix, el seu aliment consistia en foques, balenes, morses i peixos essencialment.
La seva roba, la utilitzaven per no passar fred, estava feta de pell, les botes que utilitzaven també eren de pell.
Durant la primera meitat del s.XX, els Inuit van experimentar una sèrie de canvis a causa de la Guerra Freda, ja que posaven bases amb ràdios per estar comunicats. Es van construir ciutats i la població va créixer moltíssim. Per allà als anys 60, es va estipular que els Inuits ja vivien a la ciutat.

Imatge extreta de: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwdYXozJGQkqih1mZTvPXpCwndX95OVltMx4J4xaCeTiRL4WTc8Vj4yh5B1PpENTh692Crtm4ysqpkAdIggNVL9L_URHhpzHV1uQf2Hmwg-qgJSGQs2GSXf2jtogkvs4H5wgT6VZxnH10/s400/inuit+family.jpg