La utilització de la neu i el glaç natural com a elements de refresc i conservació d'aliments és coneguda i documentada, a les civilitzacions del Proper Orient, des del segon mil•lenni a.C. A l’Europa Occidental es coneixen les tècniques de tractament i recollida de la neu i el glaç des del temps dels grecs i dels romans.
Al llarg de l'Edat Mitjana l'ús de la neu i el glaç era limitat gairebé exclusivament a reis i nobles, i era considerat un producte de luxe -per conservar aliments, beure fresc, orxates, gelats, etc.-. La popularització del consum del glaç a Catalunya es produeix a partir de la 2ª meitat del segle XVI i la seva utilització es mantindrà fins a la introducció progressiva del gel artificial, ja a les acaballes del segle XIX. Possiblement va ajudar-hi uns anys de més fred, alguns autors parlen d'una "petita era glacial" entre el 1.580 i fins a la meitat del segle XIX.
En generalitzar-se l'ús de gel va fer que cap a zones de l'interior es poguessin consumir diverses varietats de peix -anteriorment només es consumia peix salat- diversificant la dieta de la població tot garantint la higiene en el consum. Però el gel també tenia aplicacions en la medicina moderna per alleugerir febrades, tallar hemorràgies i com a antiinflamatori i analgèsic. Ajuda també a hidratar cremades lleugeres de la pell. Últimament, el gel també s'usa a l'estètica per reduir arrugues, endurir cames i glutis i també es comença a aplicar a la cirurgia estètica.
Imatge extreta de: http://www.cuidadoysalud.com/wp-content/uploads/2009/12/hielomedicinal02.jpg
